Curiositats científiques
     
    Si posem a dues bàscules iguals 1 kg de plom i 1 kg de palla, marcaran el mateix?
    Resposta
     
   
Un avió realitza un recorregut d'anada i tornada entre dues ciutats A i B. Vola en línia recta i a velocitat constant.
   
Hi haurà alguna diferència, en el temps total emprat, entre realitzar el vol sense vent o realitzar-lo amb un vent de velocitat constant que bufa sempre d’A cap a B?
    Resposta
     
   
Et trobes a l'estació orbital Beta-5 i uns mercaders Vegans , que tenen molta pressa, pretenen vendre't unes esferes d'or a un preu de ganga. Sospites que són buides Com podries comprovar-ho ràpidament? Als mercaders els semblaria molt malament que les foradessis o deformessis. (Beta-5 no gira sobre si mateixa i per estar en caiguda lliure en ella no funcionen les balances ni les bàscules i no tens altres instruments)
    Resposta
     
    Històries d'homes de ciència
     
    Un corrent d'aire
   
Newton (1642 -1727) va ser elegit membre del parlament britànic el 1689. Va acudir durant molts anys al seu lloc encara que mai no intervenia. En certa ocasió, Newton es va aixecar durant una sessió i es va fer un gran silenci per escoltar les seves paraules. Tot el que Newton va fer va ser demanar que tanquessin una finestra oberta perquè hi havia molta corrent
     
    Eddington i la relativitat general
   

Es diu que en una entrevista en els anys 30, l'entrevistador li va dir a l'astrònom i físic anglès Eddington (1882-1944): "He sentit que vostè és una de les tres persones al món que entenen la teoria de la Relativitat General". En sentir això, Eddington va posar cara de perplexitat. Quan l'entrevistador li preguntà la raó Eddington va respondre :"Estic tractant de pensar qui pot ser la tercera persona".

     
    Els neutrins i el president
   
El físic Frank Press va ser conseller científic del president d'Estats Units Jimmy Carter. Un matí, quan estava al seu despatx, va rebre una trucada de Carter que havia llegit al diari el següent titular: "Arriben del Sol menys neutrins de l'esperat" .
   
El president preocupat li preguntà : " Podem fer alguna cosa? ". Press el tranquil•litzà explicant-li que el que passava era simplement que la teoria del Big-Bang, que explicava la formació de l'univers, predeia que el Sol havia d'emetre més neutrins dels que eren detectats a la Terra.
     
    Les preguntes de l'examen
   
S'explica que un alumne universitari a mitjan el segle XX va tornar al cap d'uns anys al departament de física en el que havia estudiat i en veure un examen li va comentar al professor " Les preguntes són les mateixes que quan jo em vaig examinar! " "Cert, " li va contestar el professor, " però les respostes d'aquest any són totes diferents".
     
    El pes del cervell
   

Scientific Américan : Març 1992
Bischoff va ser un dels anatomistes de major prestigi a Europa en els 1870's. Una de les seves ocupacions era el pesar cervells humans, i després d'anys d'acumular dades observà que el pes mitjà del cervell d'un home eren 1350 grams, mentre que la mitjana per a les dones era de 1250 grams. Durant tota la seva vida utilitzà aquest fet per defensar ardentment una presumpta superioritat mental dels homes sobre les dones. Sent un científic model, a la seva mort donà el seu propi cervell per a la seva col·lecció. La corresponent anàlisi va indicar que pesava 1245 grams.

     
    Més curiositats
    Un glaçó en un vas d'aigua
    Per què xiulem quan volem boicotejar algú?
    En què es basa el carboni 14?
    Els gats i la velocitat límit
    El so del tro
    La temperatura a l'interior d'un cotxe negre
    El didimi: un element que no surt a la taula periòdica
     
   
  • Un glaçó en un vas d'aigua
   
En un vas d'aigua ple fins a la vora, flota un glaçó de gel. Què ocorrerà en fondre's el gel? Baixarà el nivell de l'aigua?, vessarà part de l'aigua?, no es modificarà el nivell?
   
El glaçó de gel flota en l'aigua perquè el pes del mateix iguala la força que l'aigua realitza cap a dalt. Segons el principi d'Arquimedes, la força que fa l'aigua és igual al pes de l'aigua desallotjada pel glaçó de gel.
   
De l'afermat en els dos paràgrafs anteriors es dedueix que el glaçó de gel pesa el mateix que l'aigua que desallotja. Per tant quan es fongui, l'aigua resultant ocuparà exactament el buit que deixà el gel.
     
   
  • Per quina raó resulta més fàcil boicotejar un orador amb xiulets que amb crits?
   

Això es deu a que l'oïda humana és molt més sensible als sons de freqüències elevades (aguts) que als de baixa freqüència (greus). Per la mateixa raó quan parlen moltes persones alhora, s'entenen més fàcilment les veus mes agudes.

     
   
  • Per tal de conèixer l'edat de restes orgàniques s'utilitza una tècnica coneguda com a datació per Carboni-14. En què es basa ?
   

Els vegetals prenen constantment carboni de l'atmosfera, en forma de diòxid de carboni, i l'incorporen en els seus teixits. El carboni present en l'atmosfera conté una petita part de carboni radioactiu: l'isòtop Carboni-14 (C-14). Mentre el vegetal és viu, la proporció de C-14 és la mateixa que en l'atmosfera. Quan mor, la quantitat de C-14 disminueix gradualment amb el temps (al ser radioactiu es desintegra de forma progressiva ). D'aquesta manera, la proporció de C-14 en un moment donat permet conèixer quant fa que l'organisme ha mort.

     
   
  • Els gats i la velocitat límit
   

És ben conegut pels veterinaris que la caiguda dels gats sol tenir pitjors conseqüències si es produeix des d'un primer pis que si és des d'un 2n o 3r. L'explicació és la següent : quan el gat nota l'acceleració de la caiguda, adopta una |postura encongit amb les potes estirades, que li permet, en arribar al terra, esmorteir l'efecte de l'impacte. Si la caiguda es produeix des d'un primer pis, el gat no té temps d'adoptar la postura esmentada.

   
Sembla lògic pensar que a partir de l'altura en que el gat pot adoptar la postura defensiva, quant major sigui l'altura major seran les conseqüències del xoc. Sorprenentment no és així. Els danys produïts per la caiguda augmenten amb l'altura fins un cert punt, a partir del qual es produeix una disminució dels danys, que ja no tornen a augmentar en continuar creixent l'altura. La curiosa explicació és la següent :
   
El gat adopta una postura defensiva sol quan nota l'acceleració de la caiguda, quan assoleix la velocitat límit, hi deixa d'haver acceleració i el gat relaxa la seva postura que per ser menys encongida, ofereix major superfície de contacte amb l'aire. Aquest augment de superfície implica una major resistència frenant la caiguda i aconseguint una nova velocitat límit més petita.
     
   
  • Què produeix el so d'un tro?
   

Els científics creuen que la causa del tro és la ràpida expansió de l'aire que s'escalfa per mitjà d'un llampec. L'enorme energia del raig escalfa un estret canal d'aire a més de 50000 ºC. Això es fa tan ràpidament- en unes quantes milionèsimes de segon per a cada secció de la descàrrega - que el canal d'aire calent no té temps d'expandir-se, mentre s'escalfa. Això produeix una gran pressió al canal, que pot ser major de 100 atmosferes. La pressió després genera una pertorbació sonora que percebem com un tro.

    Extret del llibre llibre Science in everyday life, de William C. Vergara, Londres, Book Club Associates, 1981
     
   
  • Per què a l'interior d'un cotxe negre la temperatura és molt més elevada que a l'interior d'un cotxe blanc?
   

Temperatures (ºC) a l’interior d’un vehicle [ T Exterior = 27ºC ]
Segons el seu color, velocitat i estat de las finestretes

 

Blanc

Negre

Parat (finestretes tancades)

36

57

Movent-se a 100 km/h (finestretes tancades)

31

43

Movent-se a 100 km/h (finestretes obertes)

25

34

     
   
Un experiment fàcil de realitzar en relació amb el que reflexa la taula anterior, consisteix en tocar successivament diferents vehicles de diferents colors que es troben exposats al sol.
     
   
  • El didimi, un element que no surt a la taula periòdica
   
El 1826 el suec Carl Gustaf Mosander(1797-1858), deixeble de Jöns Jacob Berzelius (1779-1848), va descobrir que el ceri contenia dos nous elements. A un el va denominar lantà, del grec jeure amagat, i a l'altre didimi, bessó en grec, per la seva gran semblança amb el lantà.
    Durant molts anys el didimi, de símbol Di, va ser pres com un element químic i com a tal va aparèixer a molts llibres i publicacions científiques.
   
El 1878 l'espectroscopista francès Marc Delafontaine va creure trobar en el didimi un nou element que va denominar decipi (del llatí enganyar) que amb el temps va resultar ser una barreja d'elements uns ja coneguts i els altres no.
   
A més a més del decipi i didimi, apareixen altres elements que ja no ho són: davi, eteri, filipi.
   
El 1879 el francès Paul-Émile Lecoq de Boisbaudran (1838-1912) va desemmascarar el decipi .Estudià i va purificar didimi obtingut de la samarskita i va aïllar un element contingut en el didimi i que per la seva procedència va denominar Sm .
   
El suís Jean-Charles-Galinard de Marignac(1817-1894) en purificar el Sm va descobrir un nou element, a qui Boisbaudran va denominar Gadolini en honor al finlandès Johan Gadolin, pioner de l'estudi de les terres rares (lantànids i actínids)..
   
El 1885 l'austríac Carl Auer, Freiherr von Welsbach (1858-1929) va informar que havia dividit el didimi en dos components. A un d'ells li va dir praseodimi, pel color de les seves sals (del grec bessó verd). L'altre component el va denominar neodimi (nou bessó).
   
El dibuix il•lustra una part de la història del didimi:
   
   
En la història de la química es coneixen més de cent elements que avui en dia, com el didimi, ho han deixat de ser. Entre d’altres celti, damari, dimoni, donari, incògnit, cosmi, masuri, filipi, niponi, rusi, nigri, nori, pelopi.
     
    Pàgina anterior