Nadal a l’aula d’acollida

A l’Aula d’acollida vam celebrar el Nadal i no ens vam estar de res! Per començar, vam elaborar unes targetes amb missatges de pau i motius nadalencs que ens van servir per decorar l’aula. Després vam treballar la lletra de la nadala Aquí és Nadal i estic content i vam veure Els Pastorets del segle XXI. També vam recitar poemes de Nadal enfilats a una cadira, tal com diu la tradició. I, finalment, vam fer plegats l’amic invisible!

Aula D’acollida (Nadal 2017)

Flickr Album Gallery Powered By: Weblizar

Frau Holle

Temps era temps, hi havia una vídua que tenia dues filles, una de biològica i l’altra d’adoptada. La filla biològica era lletja i mandrosa i l’altra tot el contrari, era bonica i treballadora. Mentre que la primera no feia mai res, l’altra feia totes les feines de la casa i també filava. Malgrat tot, la mare s’estimava més la seva filla biològica que l’adoptada.

Un dia, la bonica va filar tant, que li van quedar les mans i el fus plens de sang. Quan va anar a rentar-se al pou, li va caure el fus a dins. Va tornar a casa per explicar la història a la seva mare, però aquesta no volia saber-ne res, només volia que la noia busqués el fus i, si calia, que saltés dins del pou. I això és el que va fer la filla, va saltar dins del pou i es va desmaiar.

Després es va despertar sobre una gespa molt bonica, amb flors molt maques sota un sol intens. Va anar per la gespa i va arribar a un forn. Els pans van cridar-li: “Ja estem, ja estem. Si no ens treus ens cremem!” I la bonica va treure tots els pans del forn. Després va arribar a una pomera i les pomes van cridar-li: “Sacseja l’arbre, que ja estem!” I la bonica va sacsejar l’arbre tan fort que van caure totes les pomes. En va fer una pila i va seguir el seu camí. Al final de la gespa va arribar a una casa on hi havia una senyora molt vella que li va fer molta por, però la senyora va cridar: “Sóc Frau Holle. No tinguis por de mi. És un lloc bonic, queda’t aquí.” I així va entrar a casa de la senyora.

La vella i la bonica van fer un tracte: La vella li donaria menjar i una casa, si ella feia les feines de casa i, el més important, havia d’espolsar el cobrellit de plomes perquè nevés a tot arreu. La noia ho va fer molt bé i la vella n’estava molt contenta. Però al cap d’unes setmanes, la bonica va dir que no s’hi podia quedar més perquè havia de tornar al seu món, amb la seva família. Frau Holle hi va estar d’acord i, com que li va agradar la manera de ser de la noia, li va dir: “Perquè ho has fet tan bé, t’acompanyo fins a la porta.” Allà es van acomiadar i la vella va dir: “Això és un regal per la teva ajuda.” I de cop va començar a ploure or, que es va enganxar a la roba i a la pell de la noia.

Quan la filla bonica entrava al seu poble, un gall va cantar: “Quiquiriquí, la Maria de l’or ja és aquí.”  Un cop a casa, la seva mare va estar molt contenta perquè es podia fer rica amb tot l’or que portava la noia. Però com que estimava més l’altra filla, volia que ella també anés a casa de la vella per aconseguir or.

Llavors la mandrosa va fer el mateix que la bonica: Es va tallar amb el fus, el va tirar al pou, hi va saltar a dins i es va desmaiar . Quan es va despertar també va veure el forn amb els pans que li van cridar: “Ja estem, ja estem. Si no ens treus ens cremem!”. Però la mandrosa va dir: “No em molesteu, traieu-vos vosaltres mateixos, que jo només vaig a buscar or.” I se’n va anar cap a casa de la vella. També va passar per davant de la pomera i les pomes van cridar-li: “Sacseja l’arbre, que ja estem!”. Però la noia va dir: “Ja ho farà algú que en tingi ganes, jo tinc presa i no puc aturar-me per unes pomes”. I, de cop, va veure la casa de la vella, es va posar contenta i va anar de dret cap a la casa.

La vella va obrir la finestra i la noia, sense ni tan sols saludar-la, va demanar-li si podia fer les feines de casa. La vella li va dir que sí i li va ensenyar què havia de fer. El primer dia, la noia ho va fer tot bé, però el segon ja no en tenia ganes i feia les feines a poc a poc i malament. Encara va ser pitjor el tercer dia. La noia mandrosa no es volia ni llevar. I així, al cap d’una setmana, la vella li va dir: “Ja no cal que facis la feina de casa meva. T’acompanyaré fins a la porta i tornaràs al teu poble.” La mandrosa va pensar que ara li donaria l’or i es va posar contenta. Però, un cop a la porta, no va ploure or, sinó quitrà. Amb això, la vella va castigar-la per la seva mandra.

La filla lletja, ara encara més lletja, va tornar al poble i, en veure-la arribar, el gall va cantar: “Quiquiriquí, la Maria del quitrà ja és aquí!” La mare va intentar treure-li de sobre aquella substància tan negra, però el quitrà se li havia enganxat tant a la pell que  fins la seva mort el va dur a sobre, com a castíg per la seva mandra.

Manuel Linnenbach

Receptes de l’aula d’acollida

Arròs amb pollastre

Ingredients:

Arròs amb pollastre
Arròs amb pollastre

• 1 pollastre gran
• 1 kg d’arròs
• 500 g. de fesols
• 500 g. de pastanagues
• 250 g. De pèsols
• 500 g. de salsitxes
• 1 pebrot gran vermell
• 250 g. de ceba
• 3 grans d’all
• 1 pessic de comí
• 2 daus de concentrat de brou de gallina
• 1 cullerada de salsa de soja
• 500 g. de Ketchup o salsa de tomàquet
• Pa tallat o pa de motlle
• 1 kg de tomàquets

Elaboració:

Coeu, durant 10 minuts en l’olla de pressió, el pollastre en aigua abundant amb els dos daus de brou, 1 ceba, 2 grans all i el comí. Retireu el pollastre i, en el mateix brou, hi coeu l’arròs i el deixeu suar.
Ofegueu l’all amb la ceba finament picada fins que quedi transparent. Afegiu el pebrot picat fi, una mica de comí i unes gotes de salsa de soja. Quan el sofregit estigui a punt, hi afegiu la salsitxa tallada a trossos.

 

Per una altra banda, poseu a coure les verdures (pastanagues, pèsols, pebrot, ceba, all, fesols i veces) amb aigua i sal. Quan estiguin a punt, afegiu el sofregit de salsitxa.
Desosseu el pollastre, separeu-lo amb les mans i incorporeu-lo al sofregit. Afegiu tots els ingredients a l’arròs, barregeu-ho tot  bé i poseu-hi finalment la salsa de tomàquet o el quetxup.
Serviu-ho sobre unes fulles d’enciam acompanyat de llesques de pa i de tomàquet condimentat.

 

Juan Manuel Villegas

 

Receptes de l’aula d’acollida

PIQUE A LO MACHO

INGREDIENTS

Pique

 

  • 500 grams de carn de bou
  • ¼ de quilo de xoriços
  • 16 patates pelades
  • 4 ous durs
  • 3 pebrots vermells
  • 2 cebes
  • 3 tomàquets vermells
  • Sal
  • Pebre
  • Comí
  • Maionesa
  • Ketxup
  • Mostassa

COM FER “PIQUE A LO MACHO” PAS A PAS

Talleu les patates en tires llargues i les fregiu amb oli abundant.

Fregiu la carn tallada a trossos petits i, finalment, el xoriços tallats a rotllanes.

Talleu els tomàquets, els pebrots picants i les cebes en rotllanes. Talleu els ous durs en quarts.

Poseu  primer les patates al plat. A sobre, hi poseu  la carn i els xoriços cuits. Després, els tomàquets, les cebes i els pebrots picants. Amaniu amb sal, oli, maonesa, mostassa i quetxup al gust.

 

Alejandro Delgadillo Apaza

2n d’ESO D

 

viagra

Receptes de l’aula d’acollida – Alemanya

Brokoliauflauf

Ingredients:

  • 1k de patates
  • 1k de coliflor
  • ½ k de pastanaga
  • 200g de pernil
  • 250g de crema de llet
  • 120g de formatge (Gouda)
  • 400ml de brou de verdures
  • sal
  • pebre
  • nou moscada

 

Preparació:

Peleu les patates i renteu la coliflor i les pastanagues. Llavors, poseu les patates, la coliflor i les pastanagues separades dins de tres cassoles amb aigua bullint durant quinze o vint minuts. Poseu nou moscada sobre la coliflor.

 

Mentre espereu, talleu el pernil a daus petits.

 

Després, escalfeu el brou de verdures i talleu el formatge que deixeu fondre dins el brou. Un cop fet això, tasteu la salsa i corregiu de pebre, sal i nou moscada.
Poseu les patates, la coliflor, les pastanagues i el pernil en una safata de forn i aboqueu la salsa per sobre. Ho deixeu tot al forn durant 10 minuts a 225ºC.

Bon profit!

Manuel Linnenbach

1r Batxillerat

Receptes de l’aula d’acollida – Kazakhstan

Beshbarmak

Ingredients:

Behbarmak

Per a la carn:

  • 1300 grams de carn de cavall (i / o carn de vedella)
  • un os de cavall o vedella
  • 2 fulles de llorer
  • 2 pebre en gra
  • 1 pessic de sal
  • 2 ous
  • 200 ml d’aigua o de brou

Per a la pasta:

  • ½ culleradeta de sal
  • 600 grams de farina
  • 2 cebes
  • Pebre mòlt

En una cassola, poseu la carn, la cobriu amb aigua freda i la poseu al foc. Quan bulli, reduïu el foc i retireu l’escuma. Deixeu 3 o 3,30 hores a foc baix, tapada, fins que la carn estigui tendra. Llavors serà molt fàcil de separar la carn de l’os. 1hora abans del final de la cocció, afegiu al brou espècies i sal.

Mentre es fa la sopa, prepareu la massa per a la pasta:
En un bol aboqueu la farina tamisada (de 300 a 400 g), els ous, la sal i l’aigua (o la sopa freda). Pasteu la massa, afegint farina segons sigui necessari. L’emboliqueu amb plàstic i la deixeu reposar durant 20 o 30 minuts.
A continuació, poseu la massa sobre la taula esquitxa de farina i separeu peses de la mida d’una poma mitjana. Esteneu la massa en una capa molt prima i l’estireu. La talleu en la forma de diamant.

Quan el brou i la carn siguin cuits, traieu la carn, la separeu de l’os i la talleu a trossets petits. Deixeu refredar el brou i en traieu el greix. Cuineu la pasta en aquest brou i l’escorreu.

Talleu la ceba en anelles. La barregeu amb la carn i l’escalfeu en una paella.

Ho serviu en una safata gran: a sota poseu la pasta, després la carn i la ceba. Tradicionalment, es posa la safata al mig de la taula i es menja amb les mans, agafant la pasta i la carn.

Kamila Samagulova, 1r d’ESO

 

 

Ingredients:

Per a la carn:

· 1300 grams de carn de cavall (i / o carn de vedella)

· un os de cavall o vedella

· 2 fulles de llorer

· 2 pebre en gra

· 1 pessic de sal

· 2 ous

· 200 ml d’aigua o de brou

Per a la pasta:

· ½ culleradeta de sal

· 600 grams de farina

· 2 cebes

· Pebre mòlt

 

En una cassola, poseu la carn, la cobriu amb aigua freda i la poseu al foc. Quan bulli, reduïu el foc i retireu l’escuma. Deixeu 3 o 3,30 hores a foc baix, tapada, fins que la carn estigui tendra. Llavors serà molt fàcil de separar la carn de l’os. 1hora abans del final de la cocció, afegiu al brou espècies i sal.

Mentre es fa la sopa, prepareu la massa per a la pasta:


En un bol aboqueu la farina tamisada (de 300 a 400 g), els ous, la sal i l’aigua (o la sopa freda). Pasteu la massa, afegint farina segons sigui necessari. L’emboliqueu amb plàstic i la deixeu reposar durant 20 o 30 minuts.


A continuació, poseu la massa sobre la taula esquitxa de farina i separeu peses de la mida d’una poma mitjana. Esteneu la massa en una capa molt prima i l’estireu. La talleu en la forma de diamant.

Quan el brou i la carn siguin cuits, traieu la carn, la separeu de l’os i la talleu a trossets petits. Deixeu refredar el brou i en traieu el greix. Cuineu la pasta en aquest brou i l’escorreu.

Talleu la ceba en anelles. La barregeu amb la carn i l’escalfeu en una paella.

Ho serviu en una safata gran: a sota poseu la pasta, després la carn i la ceba. Tradicionalment, es posa la safata al mig de la taula i es menja amb les mans, agafant la pasta i la carn.

Kamila Samagulova, 1r d’ESO

Qui som i d’on venim?

Els alumnes de l’Aula d’Acollida de l’IES Llavaneres es presenten.

Juan Manuel Villegas

El noi de qui parlo es diu Juan, té 15 anys i és de Colòmbia.

El Juan és alt, corpulent, fort, musculós. Té la cara gran, els ulls marrons i grans; el nas ample, els cabells negres, curts i rinxolats.

Porta una samarreta de color gris, pantalons curts i calçat esportiu.

Té un caràcter simpàtic, amable, xeirraire i alegre. Li agrada mirar la tele, anar al gimnàs, jugar a l’ordinador, jugar i comunicar-se per Facebook, mirar pel•lícules, escoltar música i sortir amb els amics.

Kamila Smagulova

1r ESO C

El grup de l'Aula d'Acollida
El grup de l'Aula d'Acollida

 

Manuel

En Manuel va néixer a Alemanya i va arribar a Catalunya el 22 d’agost. Viu a Caldetes. Té 17 anys, fa primer de batxillerat i estudia a l’IES Llavaneres. També va a l’aula d’acollida.

En Manuel és de complexió alta i prima. Té els ulls petits i blaus, la cara rodona i rosada. Té el nas llarg i els cabells castanys.

Vesteix amb una samarreta blava, pantalons i sabates de cordons.

El caràcter del Manuel és molt alegre, amable, tranquil, treballador i callat.

A en Manuel li agrada tocar la guitarra, jugar a futbol, escoltar música i li agraden els grafitis.

 

Natalia Villegas

1r ESO C

Natalia Villegas

La Natalia és una noia de 13 anys, ve de Colòmbia i el seu germà es diu Juan Manuel.

La Natalia va vestida amb una samarreta vermella, uns pantalons texans i unes sabates negres.

Té els cabells negres, la pell morena i els ulls marrons foscos.

La Natalia Té una personalitat amable i és bona amiga. Li agrada anar amb patinet i quedar amb els seus amics. Però li agrada molt parlar i estar al facebook.

Fa gairebé un any que ha arribat a Llavaneres i viu amb els seus pares i el seu germà gran.

 

2n ESO D

 

 


Alejandro Delgadillo Apaza

L’Alejandro va néixer el 05-03-1999 a Bolívia i té dos germans més grans que ell. Té 13 anys.

Té la cara rodona, petita, i el cos petit. Té els cabells llisos i els ulls són de color marró.

Va vestit amb samarreta i pantalons curts i bambes blanques. La samarreta és negra i té unes lletres on diu bàsquet; els pantalons curts són negres.

L`Alejandro té una personalitat callada i tranquil•la. Li agrada jugar a futbol i està a l’equip de Llavaneres.

 

Juan Manuel Villegas

3r ESO D

 

Kamila

 

La persona de qui parlo és russa. Té dotze anys. Vivia al Kazajstan i fa tres o quatre mesos que és aquí.

La Kamila té la punta del nas rodona i els ulls de color marró. Té una boca gran. És rossa i porta els cabells llargs i amb serrell. És prima i petita. Té la pell molt blanca. És una mica tímid.

Sap rus i una mica de català i toca la flauta. També és alegre.

Porta leggins i sabates negres amb claus. Va vestida amb una faldilla de color negre amb creus blanques i una camisa de color blanc.

 

Manuel Linnenbach

1r de Batxillerat

 

Hard at work...
Hard at work...

 

 

 

Juan Manuel Villegas

El noi de qui parlo es diu Juan, té 15 anys i és de Colòmbia.

El Juan és alt, corpulent, fort, musculós. Té la cara gran, els ulls marrons i grans; el nas ample, els cabells negres, curts i rinxolats.

Porta una samarreta de color gris, pantalons curts i calçat esportiu.

Té un caràcter simpàtic, amable, xeirraire i alegre. Li agrada mirar la tele, anar al gimnàs, jugar a l’ordinador, jugar i comunicar-se per Facebook, mirar pel•lícules, escoltar música i sortir amb els amics.

Kamila Smagulova

1r ESO C

 

 

Manuel

 

En Manuel va néixer a Alemanya i va arribar a Catalunya el 22 d’agost. Viu a Caldetes. Té 17 anys, fa primer de batxillerat i estudia a l’IES Llavaneres. També va a l’aula d’acollida.

 

En Manuel és de complexió alta i prima. Té els ulls petits i blaus, la cara rodona i rosada. Té el nas llarg i els cabells castanys.

 

Vesteix amb una samarreta blava, pantalons i sabates de cordons.

 

El caràcter del Manuel és molt alegre, amable, tranquil, treballador i callat.

A en Manuel li agrada tocar la guitarra, jugar a futbol, escoltar música i li agraden els grafitis.

 

Natalia Villegas

1r ESO C

Natalia Villegas

 

La Natalia és una noia de 13 anys, ve de Colòmbia i el seu germà es diu Juan Manuel.

 

La Natalia va vestida amb una samarreta vermella, uns pantalons texans i unes sabates negres.

 

Té els cabells negres, la pell morena i els ulls marrons foscos.

 

La Natalia Té una personalitat amable i és bona amiga. Li agrada anar amb patinet i quedar amb els seus amics. Però li agrada molt parlar i estar al facebook.

 

Fa gairebé un any que ha arribat a Llavaneres i viu amb els seus pares i el seu germà gran.

 

 

2n ESO D

 

 

 

 

Alejandro Delgadillo Apaza

 

L’Alejandro va néixer el 05-03-1999 a Bolívia i té dos germans més grans que ell. Té 13 anys.

 

Té la cara rodona, petita, i el cos petit. Té els cabells llisos i els ulls són de color marró.

 

Va vestit amb samarreta i pantalons curts i bambes blanques. La samarreta és negra i té unes lletres on diu bàsquet; els pantalons curts són negres.

 

L`Alejandro té una personalitat callada i tranquil•la. Li agrada jugar a futbol i està a l’equip de Llavaneres.

 

 

Juan Manuel Villegas

3r ESO D

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Kamila

 

La persona de qui parlo és russa. Té dotze anys. Vivia al Kazajstan i fa tres o quatre mesos que és aquí.

 

La Kamila té la punta del nas rodona i els ulls de color marró. Té una boca gran. És rossa i porta els cabells llargs i amb serrell. És prima i petita. Té la pell molt blanca. És una mica tímid.

 

Sap rus i una mica de català i toca la flauta. També és alegre.

 

Porta leggins i sabates negres amb claus. Va vestida amb una faldilla de color negre amb creus blanques i una camisa de color blanc.

 

Manuel Linnenbach

1r de Batxillerat

 

Editorial – Resultats i mesures

És una excepció que jo m’adreci a les famílies en aquests termes, i que la nostra revista contingui una editorial d’aquest to, però cal que tothom sigui conscient d’on som i què ens espera.

Fins ara, l’Institut Llavaneres, en aplicació de criteris propis d’atenció a la diversitat, ha millorat els resultats acadèmics a tots els nivells. Fa anys, vam introduir el desdoblament de grups a 1r i 2n d’ESO per tal d’atendre millor tots els alumnes, tant aquells a qui els costa com aquells que van bé. Quan la jornada del professorat havia de ser de 18 hores setmanals amb alumnes, pràcticament tots en fèiem una més, perquè aquest era el compromís de tot el professorat amb els alumnes i amb l’ensenyament.

Més endavant, també amb la bona disposició del professorat (sovint fent més hores de les que toca), es va formar un grup de teatre per a integrar alumnes, i en els darrers dos cursos hem tingut el Taller d’Atenció a la Diversitat, que en la seva part més visible és l’hort de davant de la biblioteca, però que representa oferir alternatives a un grup d’alumnes que les necessiten.

Aquesta tasca realitzada des de “baix” ha acabat donant els seus fruits a tots els nivells: la conflictivitat en el centre, que mai no havia estat alta, ha disminuït encara més, els resultats de les proves externes d’avaluació de 2n i 4t d’ESO són millors que la mitjana catalana i que la mitjana del Maresme nord, i cada vegada presentem més alumnes a les PAU, i ells obtenen millors resultats.

En la preinscripció per al curs 2012-13 hi ha hagut també un augment important d’alumnes procedents d’altres centres, ja siguin de primària o de secundària, que volen estudiar a l’Institut Llavaneres. Un dels factors per a aquest canvi és econòmic, no ens hem d’enganyar, però volem creure que també pesa el factor de la qualitat de l’ensenyament a l’Institut Llavaneres.

Pressupostàriament, malgrat les retallades, anem aguantant, i la reducció de la temperatura de sortida de les calderes no s’ha notat gaire a les aules. L’aportació de l’AMPA per a l’adquisició de pissarres digitals per a totes les aules de grup és un altre pas importantíssim cap a la millora de l’ensenyament. Sí que s’ha notat, però, la disminució d’hores de l’empresa de neteja, com també es perceben (menys) un seguit de minves menors.

La situació actual, doncs, és bona des d’aquests punts de vista.

Ara bé, a partir de l’1 de setembre, les mesures seran molt més visibles: els vostres fills us diran un dia i un altre que el professor de tal matèria no ha vingut, perquè no es cobriran les baixes durant els 10 primers dies lectius, la qual cosa significa que dissabtes i diumenges no compten. A raó de 3 hores de classe setmanals, es poden deixar de fer 6 hores de classe abans que arribi un substitut, en el supòsit que arribi el dia 11è lectiu. I quan per fi arribi la persona, només podrà fer hores de classe: no farà guàrdies, la qual cosa significa que, en cas de malaltia de dos o tres professors, pot ser que no hi hagi professorat de guàrdia per atendre els alumnes.

Si els vostres fills eren en el TAD o us en parlaven, ara ja no hi seran: les hores de la professora que se n’ocupava han desaparegut.

Si sus hijos asistían a la Aula d’Acollida, verán como el número de horas disponibles se reduce a 10 semanales.

If your children attended Aula d’Acollida, they will see its available hours cut to 10 a week.

Si els vostres fills eren en un grup de 23 o 25 alumnes, ara poden arribar a ser-ne 35. 35 adolescents en una aula. Des de l’Institut farem tot el possible per mantenir els grups en un nombre d’alumnes tan reduït com puguem, perquè hem demostrat al llarg dels darrers anys que això té resultats positius acadèmicament i convivencialment.

Però que no ens demanin millores en matemàtiques, perquè fer 4 hores a la setmana amb 35 alumnes no és millor que fer-ne 3 amb 25. O en llengua catalana, o en castellana, o en anglesa.

L’hort de l’institut

 

Des de finals de setembre els alumnes que participem als Tallers estem treballant en un hort que tots podeu veure just al davant de la Biblioteca de l’Institut.

Vam començar preparant la zona per poder sembrar. Hi vam trobar moltes pedres i restes de runa que encara continuem retirant pacientment. També vam descobrir que sota de la zona triada hi havia conduccions d’electricitat i de recollida d’aigües que calia preservar. Les vam deixar totes a la vista perquè no volíem fer-les malbé amb les nostres actuacions i, un cop localitzades, les vam tornar a cobrir.

Per preparar i adobar el terreny, hem comptat amb la col·laboració de dos pares de l’escola: Manel Lloveras, pare d’en Guillem, ens ha proporcionat terra bona per escampar pel nostre hort i també el planter de verdures que necessitem. Manolo Izquierdo, pare de l’Àlex, va venir amb el motocultor per remenar la zona de sembra i barrejar-hi terra bona. També ens va portar el material necessari per instal·lar un reg per aspersió. Tots dos ens van donar consells per plantar i sembrar les verdures que volem.

Un cop endreçat el terreny, Domènec Canal, pare d’exalumnes del centre i expresident de l’AMPA, ens va ajudar a fer els solcs per a les verdures. Com que encara no tenim el reg instal·lat, hem de preparar la terra per poder fer arribar l’aigua a les plantes de manera manual. En Domènec també ens va ensenyar a fer bancals per a la sembra de llavors.

Els agraïm a tots tres la col·laboració i la seva disposició a l’hora d’ajudar-nos i instruir-nos en les tasques de l’hort.

Vam consultar diferents pàgines web per saber quines eres les verdures i les hortalisses que podíem sembrar en aquesta època de l’any, a quina distància ho havíem de fer, etc.

Finalment vam plantar apis, escaroles, cols i col-i-flors, cebes i quatre tipus diferents d’enciam. També vam sembrar, en els bancals, llavor de pastanaga, de julivert i de rave.

I tot ha estat tenir l’hort començat a ploure a bots i a barrals. Hem vist com l’aigua inundava solcs i bancals de tal manera que hem estat temptats de sembrar-hi arròs!

Ja fa uns quants dies que no hi treballem per la pluja, però observem l’hort des de darrere dels vidres i veiem que totes les plantes han arrelat molt bé i que el rave ha estat la llavor que més de pressa ha germinat. A hores d’ara, també treu el cap el julivert i les pastanagues, més tímidament.

Així que el temps ha millorat, hem refet els solcs i hem sembrar a la darrera part de l’hort faves i pèsols, tan típics de Llavaneres.

De moment, us mostrem algunes de les fotografies que hem fet.

 

Des de la preparació de la terra a l’elaboració de plats senzills amb els productes recollits, hem passat per tots els estadis: adobar el camp amb productes naturals, sembrar i plantar verdures i hortalisses diverses, lligar pèsols, enciams i tomaqueres, lluitar amb les formigues…

Ha estat una experiència positiva en molts sentits, l’hort ha estat respectat per tothom i ens n’hem sentit ben orgullosos.

 

Gastronomia hondurenya

L’alumna Katy Guirola, de 3r A, ens fa arribar aquesta recepta de cuina del seu país, Hondures.

”Pupusas” de formatge

Ingredients:

4 tasses de farina de blat de moro

2 cullerades petites de sal

2 cullerades petites de llevat

4 cullerades de mantega o margarina pomada

2 tasses d’aigua tèbia

1 tassa de formatge tou

2 cullerades de d’oli de blat de moro

Elaboració:

  1. En un recipient gran, mescleu els cinc primers ingredients i els amasseu a mà. Si la massa és molt dura o granelluda, hi tireu una mica més d’aigua tèbia per fer una massa suau per ferma.

  2. Agafa un poc de massa en la mà i forma una boleta. Amb el dit feu un orifici en mig posa una cullera de formatge ratllat i tanqueu la massa sobra el formatge. Col·loqueu la boleta entre dos trossos de paper de cera i pressioneu-la amb les mans per formar un cercle d’un centímetre de gruix i tres o quatre centímetres de diàmetre.

  3. Escalfeu una paella amb oli amb el foc alt.

  4. Coeu les pupusas de cada costat dos minuts fins que queden dorades