Concurs de Sant Jordi - Prosa, segon premi, grup D
BESTIARI
Quant lentament poden passar a vegades les hores! En canvi el cap de setmana se’m passa volant. Només arribar a casa els divendres ja començo a fer deures, per seguir estudiant part del dissabte i alguna vegada fins i tot el diumenge.
” Apa, som-hi”, espavila i ves a estudiar, que desprès se’ t amuntega tot!” em dic jo mateixa més d’una vegada!
I és que cada vegada em costa més.
Avui dilluns tinc la sensació que no he gaudit gaire del cap de setmana. Tenia molt que estudiar i el mal temps no acompanyava gaire a fer un petit esbarjo pels carrers.
Miro un moment per la finestra i veig que està plovent i de quina manera!. Això vol dir un altre dia sense poder sortir al pati. Menys mal que ja som grans i podem fer-la petar amb companys de les altres classes, sense haver de córrer darrera una pilota.
Encara falta molt perquè soni el timbre del pati i he “aguantat” com he pogut les dues primeres classes. Noto amb horror que ja és el tercer badall que faig i no m’ajuda gaire la veu tant monòtona que té aquesta professora que ens fa ensopir tant….
Ja no sé què fer per passar el temps: si l’escolto, com ha de ser, de ben segur que m’adormo. Si fullejo el llibre em preguntarà què estic fent, així que trio l’opció més valenta: faig veure que segueixo les explicacions però em deixo portar i em disperso una mica.
L’assignatura que bé a continuació és una mica més amena. Estem fent una taula rodona entre tots sobre la teoria de les espècies d’en Darwin. Es ben curiós el temps i l’esforç que li va suposar demostrar que l’home ve del mono, i ara, desprès de mort, la seva teoria està mundialment reconeguda. Només li hagués calgut passar-se uns dies a qualsevol escola per adonar-se que els nosaltres no només sortíem dels primats, sinó que potser alguns tenien algun altre tipus de bestiari entre els seus avantpassats.
Mira, ara que ho penso….
2
El dia va anar passant sense pena ni glòria. Quan vaig arribar a casa ja tenia una idea al cap, que anava prenen forma conforme l’anava madurant.
Podria ser capaç de fer un diari on classificar, al meu parer, l’ estranya i casual similitud que tenen alguns dels meus companys d’escola, amb els animals més coneguts del bestiari popular?
Dit i fet. Vaig comprar una llibreta i em vaig posar, com a feina, fixar-me una mica cada dia en els meus companys, principalment a les hores d’esbarjo, per veure si era capaç de classificar, segons el meu criteri, l’actitud d’ alguns dels meus companys.
Al cap d’uns dies, ja tenia un primer resultat.
3
I aquí tenim un petit esbós de la llista d’animals que, al meu parer, potser s’identifiquen més amb la forma d’actuar nostra:
MONOS ( primate antropomorfo)
És l’hora de l’esbarjo i estic recolzada en una de les baranes del pati. Dirigeixo els ulls cap a les pistes que utilitzem per a fer esports. Les meves primeres víctimes de l’escrutini són un grup de nois que estan jugant a bàsquet. És un grup nombrós que corre i salta darrera la pilota i… quan arriben a la cistella salten i s’hi queden enganxats. Els seus cossos queden penjats d’una sola mà durant uns segons. Desprès, salten a terra i continuen jugant. Sempre van a tongades. Només els faltaria menjar un plàtan entre cistella i cistella
MONES (primate antropomorfo)
Són les més nombroses. Aquestes noies no es pengen de cap cistella, es pengen del bracet d’una altra. Una ullada ràpida de reconeixement, de dalt a baix, les obliga a buscar un racó, a ser possible lluny de totes les mirades, per retocar-se una mica el maquillatge abans de tornar a entrar a classe. Evidentment, no tenen gaire temps per esmorzar perquè sempre han d’anar provant diferents textures i colors de pintures d’ulls o de llavis, olorar un nou perfum i fins i tot, sense que ningú les vegi, intercanviar-se la roba. Al final totes queden “divinas de la muerte”.
OSSOS (ursus)
Només cal seguir la pista a qualsevol nen o nena que vagi a buscar claca tot cridant: “baralla, baralla!, veniu tots que en Tal s’està esbatussant amb en Tal Altre “. I al cap d’un moment, veus dos o tres ossos estomacant-se un a l’altre amb un reguitzell d’ esgarrapades i queixalades fins que algú els pot separar. Aquests són els animals que menys m’agraden.
VAMPIRESSES (vampir)
O gòtiques. Cada vegada n’hi han més. Són silencioses i fúnebres. No solen alçar la veu i només les notes quan ja estan sobre teu. De dia, quan s’arrepenjen a la paret formen una taca fosca sobre el blanc immaculat. De nit, suposo que és veure-les venir i arrencar a córrer. Porten cadenes per tot el cos però no els agrada cap tipus de lligams: van per lliure. Qui ho entén això!
JIRAFES (giraffa carmeloparladis)
També n’hi han, també. Hom les pot distingir perquè veus colls que s’estiren i ulls ben oberts intentant esbrinar qualsevol fet o notícia que hagi passat en aquell precís moment. La pregunta és sempre la mateixa: “Quí?, cooom?, quèèèèèè!
PAPALLONES (papilion)
Ah! aquestes noies solen ser alumnes de primer o segon any al centre. Porten roba de marca ja que acostumen a posar-se el que la moda aconsella. Així pots veure oronejant ( moltes vegades al voltant d’un grup de noiets), des de fràgils papallones multicolors a atapeïdes crisàlides amb metres i metres de fil que més valdria que no surtin del capoll.
Moltes vegades en comptes de peus sembli que portin ales!
GOSSOS (canis familiaris)
Sempre acostuma a haver un grup de nois o noies que estan constantment emprenyats amb tothom i amb tot el què passa. A classe, per exemple, quan els pregunten no contesten: borden. Quan se’ls fa callar, encara criden més i responen de males maneres. Són pedants i alhora matons. També solen anar amunt i avall amb manada. Quan els castiguen uns dies sense venir al centre, udolen de plaer.
GATES (felis catus)
Les gatetes són aquelles nenes que no saps mai si són o no són amigues teves. Quan menys t’ho esperes t’abracen, t’adulen, i et fan manyagues. Potser ( si els ve de gust) t’expliquen alguna xafarderia. Ah! però quan gires cua… ja has begut oli! En un tres i no res poden treure les urpes enverinades contra tu i fer-te molt de mal. Són, de lluny, les pitjors amigues.
GALLS (gallus)
O “chulo-pera” que diuen els castellans. També n’hi han al centre, també. Són els que cloquegen de pura vanitat frases com aquestes: ” sóc el millor de la classe, el més maco, el millor jugador de..” i que s’encenen com gallets quan els fas veure que no tenen la raó. Al final, el millor… a la cassola!
GALLINES (gallinae)
Tot el contrari que els seus germans. Pobretes nenes! Piquen allà, piquen aquí, estan a tot arreu però passen sense pena ni glòria. Els agrada saber-ho tot per anar a explicar-ho a un altre grup-galliner. Tampoc els cal que la notícia sigui bona o dolenta: la qüestió es anar a ficar aquí el bec, allà la pota. Al final no saps mai a quin grup acabaran posant l’ou.
OVELLES( ovis)
En aquest grup, fins i tot jo em sento classificada. Sentir-se com una ovella és aquesta sensació que tens quan entres o surts de l’institut. Fixeu-vos bé: l’amo toca un xiulet i tots anem, moltes vegades amb el cap baix ( alguna vegada més que dormits) cap a la nostra pleta. Pel camí n’hi han que belen quan veuen altres companys i d’altres que amb prou feina notes que passen pel teu costat. Poques són les que entren contentes i és que tots tenim per endavant un dia incert.
FORMIGUES (formica)
Són els alumnes que es passen el dia escoltant cada paraula, cada frase que diu el professor. Ho anoten tot, absolutament tot amb lletra remenuda i, si cal, aixequen educadament un dit per preguntar: “si us plau, profe, que has dit desprès de…. és que no he tingut temps d’apuntar-ho, corres massa“. Ben mirat aquestes formiguetes estan per la feina i de ben segur que al final ho aprovaran tot.
CIGALES (cigada plebeia)
Si hi han formigues també hi han cigales. No saps mai si no fan els deures perquè no volen o perquè no poden. Si fulleges la seva agenda la trobaràs plena de dibuixos, grafits, retalls de revistes enganxats, i pàgines que falten perquè han estat arrencades. Si el professor pregunta perquè no han fet els deures li responen , amb pura lògica, que no tenen un forat lliure a l’agenda per apuntar-los. Al pati els pots veure buscant un lloc amagat per fumar o recolzats indolentment de qualsevol altre paràsit.
PAPARRES (caparra)
Deixo aquests exemplars per al final, ja que la seva incidència és més abundant conforme s’acaba el curs. Potser fa uns anys no estàvem tant acostumats a veure’ls com ara: no és que abans no n’hi haguessin, no: és que s’amagaven. Tot el contrari d’ara. Fins i tot, es fan apostes entre els companys per veure quan durarà aquesta relació. Moltes vegades és tant l’interès que li posen que ens avisen per entrar de nou a les aules i ells segueixen amb la feina. Mica a mica amb tota la resignació del què són capaços, i sense poder esperar una altra hora o, horror! potser dues, es van separant gemegant tot teatralment: ” donem una altre petó, fes-me una abraçada, o fes-me una darrera mirada abans d’acomiadar-te, sispli”.
I podria afegir-ne molts més: peixos que neden contracorrent, o sigui que quan tothom va ells venen, ocellets que no saben on fer el niu o taurons que tot el dia t’estan demanant qualsevol cosa, principalment quatre calerets.
4
Quan a vegades torno a llegir el meu bestiari, que no s’assembla ni de lluny al del gran mestre Pere Quart, penso que ha estat bon exercici. El pensament és lliure (encara) i tampoc crec que facis mal a ningú. Mentalment tries, separes, catalogues i et fas una idea general i bastant còmica, la veritat, en veure com ha quedat . Si et satisfà….. enhorabona, sinó… doncs tornes a començar!
Clara Sánchez Cerdà , 4t d’ESO